LES PROPOSTES DE L’ASSOCIACIÓ AL PAM PAD PIM

Introducció

El govern municipal de l’Ajuntament de Barcelona a obert un procés participatiu per tal de definir les prioritats de les actuacions municipals per al període 2012-2015.

La primera reflexió com Associació representativa dels veïns del barri es que des de l’any 2007 fins a l’actualitat s’han fet diversos processos participatius que descriuen perfectament les necessitats i les mancances del barri, els seus punts forts i els punts febles.

Un denominador comú d’aquests processos definitoris ha estat la reiteració en la diagnosi i l’anàlisi de les problemàtiques més importants al llarg del temps, la qual cosa indica que les actuacions han estat nul·les o escasses. Tots els responsables municipals i els grups polítics de l’Ajuntament en son conscients, perquè hi han participat i tenen les conclusions.

Ara farà un any, amb motiu de les eleccions Municipals, que l’Associació va elaborar un manifest per un “ Programa d’Actuació Integral per al Barri “ on es recollien les prioritats d’aquestes actuacions que en molts casos impliquen no nomes al Districte, també al govern de la ciutat de Barcelona i al govern del país, la Generalitat de Catalunya. Està be que es consulti a la ciutadania però el que es necessiten son actuacions que responguin a les seves demandes, amb els impostos que paguen.

Amb aquesta reflexió crítica i esperit constructiu tornem a plantejar el que nosaltres considerem les prioritats del Barri perquè es tinguin presents en l’elaboració del PAM el PAD I el PIM  de la ciutat.

 

Actuacions compromeses que no s’han complert

–         Centre de dia i residencia pública de Gent Gran, al carrer Rosselló-Roger de Flor.

–         Habitatges dotacionals per a gent jove i guarderia a Sant Antoni Maria Claret-Jardins de la Industria.

–         Acompliment del compromís de Glòries en general i construcció de l’escola Els Encants en particular.

 

Equipaments-espais  i serveis socials

–         Pla d’equipaments del barri amb previsions a curt, mig i llarg termini i reserves de sòl adients.

–         Illa Mallorca, Marina, València, Lepant. Compra-expropiació del solar per a futurs equipaments i recuperació interior d’illa

–         Recuperació de l’interior d’illa Enriqueta Sèculi incorporant el refugi antiaeri

–         Apartaments tutelats per a gent gran.

–         Institut de secundaria. Urgent construcció de Angeleta Ferret.

–         Escola d’adults.

–         Menjador social.

–         Espai per a la gent jove.

–         Centre de serveis socials a l’Illa de Myrurgia.

–         Millores al centre cívic i a l’espai per a gent gran.

–         Utilització dels espais escolars, fora de l’activitat lectiva, per a us dels ciutadans

 

Serveis a les persones i famílies

Se senyalen com PAD les aportacions que són pròpies del Districte, la resta són ambivalents.

 

1  PERSONES  I  FAMILIES

1.1          Reduir al màxim possible l’espai de temps que transcorre entre la visita al Metge de Família i la derivació cap a l’especialista indicant el caràcter d’urgència quan calgui     

1.2          Fomentar la creació als Centres i Espais de Gent Gran de Grups d’Ajuda Personal destinats a donar suport i ajuda a les persones que viuen soles i ho necessitin i també per oferir-los la integració i participació en les activitats que s’hi duen a terme.

1.3           Dotar els semàfors de senyals acústics temporitzats per facilitar la seguretat de les persones in-vidents i amb mobilitat reduïda.

1.4           Promoure l’accés a l’habitatge social de la població concertant amb els Bancs i Caixes una fórmula que faciliti l’ocupació de pisos del parc d’habitatges, en bona part desocupats, de què disposen mitjançant un lloguer social amb opció potestativa a compra.    Actuacions concretes per evitar el desnonaments  

1.5           Fer avinent, una vegada més, que les voravies  dels carrers són per a ús exclusiu dels vianants i que els usuaris dels carrils bici han de circular en la mateixa direcció del carrer

1.6           Impulsar la complicitat de les Comunitats de Propietaris en la difusió de normes de participació ciutadana en temes d’interès general i de conscienciació cívica.

1.7           Prendre mesures per evitar la contaminació acústica  reduint els sorolls a les operacions de càrrega i descàrrega de mercaderies.

1.8         Fomentar la creació de llocs de treball que permetin la contractació de persones amb dificultats  físiques o sensorials.

 

P A D

Amb especial atenció a les mancances i necessitats del barri de Sagrada Família

Urbanisme mobilitat  medi ambient i millora de l’espai públic

–         Avinguda Gaudí-Rambla, en línia recta fins a l’Hospital de Sant Pau, amb paviment antilliscant i regulació semafòrica adient.   Zona 30

–         Eix cívic al carrer Provença, entre Cartagena i Dos de Maig. Solució similar a Enric Granados.   Zona 30

–         Alliberament progressiu de trànsit de vehicles a Marina i Sardenya a les rodalies del Temple.

–         Peatonalització del carrer Enamorats.

–         Trobar solució, a mig i llarg termini a l’aparcament dels autocars turístics, des d’una perspectiva de barri i de ciutat

–         Redacció d’un estudi de mobilitat actualitzat i de futur, amb participació de l’Associació, que contempli mesures de control , pacificació del transit i disminució de la pol·lució mediambiental.

–         Millora i ampliació dels carrils bici, amb criteris de seguretat.

–         Programa de manteniment renovació i neteja dels carrers i espais públics. L’estat de degradació de les voravies dels carrers ha estat les causes de moltes caigudes, algunes amb resultat traumàtic.

 

Turisme

El temple de la Sagrada Família es el monument mes visitat de la ciutat i de tot l’estat. L’actual model organitzatiu de les visites al temple, per fora i per dins es insostenible i acabarà matant la gallina dels ous d’or. Aquesta situació es produeix també a d’altres indrets turístics de la ciutat L’aposta per un turisme responsable i sostenible que preconitza el pla estratègic de Turisme de Barcelona. ha de passar de les paraules als fets. Aquest es un problema greu no nomes per als veïns i veïnes del barri i d’altres indrets de la ciutat, es també un greu problema per a les administracions, perquè només un turisme responsable i sostenible serà garantia de generar riquesa al país.

 

EL TURISME S’HA D’ARMONITZAR I INTEGRAR AMB LA VIDA COTIDANIA DELS BARRIS. Aquesta es la premissa i a la seva consecució l’administració a de dedicar els seus esforços.

Propostes:

–         Creació d’una taula de  turisme de la ciutat amb la participatiu de les AA.VV. dels indrets mes congestionats: Sagrada Família, Parc Güell, Casc Antic, Born, etc.

–         Destinar una part de la taxa turística per re-orientar l’actual model de turisme cap a un model més responsable i sostenible.

–         Revisar la mobilitat dels autocars turístics amb una perspectiva de ciutat.

 

Dinamització comercial

Afavorir els interessos dels comerciants del barri de Sagrada Família entorn de la unitat d’acció per poder impulsar un fort nucli comercial que pugui englobar tot el Comerç de Sagrada Família i doni vida i negoci al barri.

Al Districte demanem ajuts globals, no traves al treball conjunt dels comerciants del barri especialment en la ocupació del carrer en la organització de les Fires de Comerç.

Volem que en un any màxim arribem, totes les parts implicades: Districte i Veïns (gent gran, famílies i botiguers), a un acord conjunt que senti les bases per a la redacció d’unes normatives oficials i específiques a on constin els criteris, espais, etc de la utilització de l’espai públic per part dels vianants i dels comerciants. Creació d’una comissió de treball conjunt (Districte, veïns comerciants, veïns vianants).

Demanem la revisió de tots els quioscs que havent acabat el passat any les llicencies i no renovar-les siguin retirats de la via pública per ser un motiu de salubritat (rates, brutícia, etc)  i en molts casos destorb.  Concretament el de Padilla/Avgda Gaudí si fos el cas, reconvertir-lo en punt d’informació veïnal i comercial com posseeixen altres espais de concentració comercial en diferents barris de Catalunya.  En quan el que està situat provisionalment (degut a les obres del pou del Ave del carrer Padilla) al carrer Provença vorera muntanya entre Marina i Sardenya  que sigui d’una vegada per totes restituït al seu lloc original. I pel que respecta al del carrer Rosselló cantonada Gaudí donat el poc espai que existeix entre la façana dels edificis i la ocupació del quiosc que no permet passar ni un carro de la compra, cotxet infantil i molt menys una cadira de rodes sense provocar un incident, caldria reconsiderar l’amplia escala que accedeix com escala de emergència als centres de jubilats de TMB i ressituar el  quiosc a la cantonada amb l’escala més reduïda al darrera del quiosc.

Suport a les Associacions del barri

 

ESPAIS I EQUIPAMENTS PER A ENTITATS

–         Es necessiten espais on poder anar a jugar la gent gran del barri. (Desplaçats de l’antic Club San Jordi de la Caixa de Catalunya, grup de membres de les bitlles catalanes)

–       Magatzem al barri on poder guardar eines i vestuari de les entitats que no disposen de prou espai. És el cas de l’Esbart Gaudí, per exemple, que té dificultat per re-ubicar-se en un altre espai -i deixar de pagar l’elevat lloguer- perquè els vestits no tenen on col·locar-los. L’Equipament de Cultura Popular no ha solucionat aquesta necessitat.

–       Deficiències en alguns equipaments, com per exemple, la manca d’insonorització de l’Equipament de Cultura Popular, fet que ha provocat queixes del veïnat pel soroll provocat per l’assaig de gralles, tabals, càrrega i descàrrega de la tarima…

–       Com a possible solució per a la problemàtica d’espai per a les entitats, seria interessant la recuperació del Cinema Niza com a espai cultural pel barri, ja que és un espai molt gran que ara està desaprofitat. Es un espai privat que es podria re-qualificar.

–       En la mateixa línia, apuntem la necessitat de construir o habilitar un teatre per a les entitats i grups del barri, ja que  els que estan fent actualment aquest servei (per exemple, la sala d’actes del Centre Cívic – Centre Cultural) són tarimes amb poc fons i sense vestuari, que no permeten desenvolupar una actuació en condicions. Pràcticament podem ben dir que cap grup de teatre del barri pot expressar en el mateix el resultat del seu esforç i dedicació.

 

DINAMITZACIÓ INTERNA I EXTERNA

–       Les entitats tenen dificultat per mantenir la vida quotidiana de l’entitat i garantir un relleu al capdavant de l’entitat. En aquest sentit, per exemple, Castellers ha crescut molt gràcies en part a la possibilitat d’estar ubicats en un equipament al barri com el Centre de Cultural Popular i el mateix ha passat amb l’Agrupació Excursionista “Catalunya” ubicats en un espai del Mercat. Necessitem per tant com molts barris de la ciutat més espais per les entitats.

–       També es necessari buscar nous espais on ubicar les activitats culturals, i no posar tants obstacles i impediments per realitzar activitats al carrer. 

 

Reflexió final

 

Aquestes propostes dins del PAM lògicament prioritzem totes les de tipus social, sense menystenir la cultura i les previsions per el futur, doncs si no treballem el present en la vista posada en el futur, no hi haurà futur.

 

Per el que respecta a les qüestions recollides com a Districte hem pogut ser molt precisos doncs tant el temps com la intensitat de les nostres anàlisis i consideracions  ens han fet conèixer en profunditat  les mancances i necessitats en detall del barri.

 

Tot això no quedaria en res com ja va passar en algun PAM i PAD en el passat si no es doten les diferents propostes acceptades de la corresponent dotació al PIM.      D’aquest no en sabem res de proces participatiu.

 

                                      

 

                                                       Barcelona, 2 de maig de 2012